Es va construir al cim d'un promontori, sobre les runes d'una antiga torre de guaita i defensa de l'època en que les incursions pirates eren freqüents a la costa.
S'inaugura el 15 de desembre de 1859, culminant un procés -dirigit per l'enginyer Marià Parellada- que s'havia iniciat amb una R.O. del 9 d'octubre de 1856
Amb una òptica construïda a París, i alimentat inicialment amb oli a pressió, tenia un abast d'unes 18 milles. Més endavant aquest combustible va ser substituït per la parafina i finalment pel petroli, fins que l'any 1916 va ser electrificat, essent el primer de Catalunya en fer-ho, probablement per la facilitat d'accedir al subministrament elèctric derivada de la intensa activitat industrial de Calella en el sector tèxtil.
L'any 1927 s'hi efectuen reformes de millora i es substitueix el sistema òptic per un de més potent procedent de les illes Medes; el seu abast augmenta fins a les 33 milles.
L'any 1936 hi havia un projecte per situar-hi un radiofar, però l'inici de la guerra civil ho va impedir. Durant la contesa s'hi va instal·lar una bateria antiaèria i el far, tot i romandre inactiu, va ser objectiu de diversos bombardejos.
L'any 1954 s'hi introduïren importants modificacions, modernitzant el sistema d'enllumenat, les òptiques i el mecanisme de gir.
L'any 1985 s'incorporen noves millores de seguretat i s'automatitza el quadre de comandament i control.
Considerat com a far de tercer ordre, està instal·lat sobre una torre cilíndrica de color blanc, d'uns 10 metres d'alçada, coronada per una cúpula de vidre.
Les seves coordenades són 41º, 36', 40" latitud nord i 8º, 51', 38" longitud est.
El punt lumínic està situat en els 46 metres sobre el nivell del mar.
Alterna 3 i 2 llampades de llum blanca cada 30 segons, que tenen un abast del voltant de 35 milles.
S'inaugura el 15 de desembre de 1859, culminant un procés -dirigit per l'enginyer Marià Parellada- que s'havia iniciat amb una R.O. del 9 d'octubre de 1856
Amb una òptica construïda a París, i alimentat inicialment amb oli a pressió, tenia un abast d'unes 18 milles. Més endavant aquest combustible va ser substituït per la parafina i finalment pel petroli, fins que l'any 1916 va ser electrificat, essent el primer de Catalunya en fer-ho, probablement per la facilitat d'accedir al subministrament elèctric derivada de la intensa activitat industrial de Calella en el sector tèxtil.
L'any 1927 s'hi efectuen reformes de millora i es substitueix el sistema òptic per un de més potent procedent de les illes Medes; el seu abast augmenta fins a les 33 milles.
L'any 1936 hi havia un projecte per situar-hi un radiofar, però l'inici de la guerra civil ho va impedir. Durant la contesa s'hi va instal·lar una bateria antiaèria i el far, tot i romandre inactiu, va ser objectiu de diversos bombardejos.
L'any 1954 s'hi introduïren importants modificacions, modernitzant el sistema d'enllumenat, les òptiques i el mecanisme de gir.
L'any 1985 s'incorporen noves millores de seguretat i s'automatitza el quadre de comandament i control.
Considerat com a far de tercer ordre, està instal·lat sobre una torre cilíndrica de color blanc, d'uns 10 metres d'alçada, coronada per una cúpula de vidre.
Les seves coordenades són 41º, 36', 40" latitud nord i 8º, 51', 38" longitud est.
El punt lumínic està situat en els 46 metres sobre el nivell del mar.
Alterna 3 i 2 llampades de llum blanca cada 30 segons, que tenen un abast del voltant de 35 milles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada